Tipus | personatge humà de ficció personatge literari personatge cinematogràfic de ficció criminal |
---|---|
Creat per | Mario Puzo |
Interpretat per | Marlon Brando i Robert De Niro |
Context | |
Present a l'obra | El padrí, Trilogia del Padrí, El Padrí, El Padrí II, The Godfather: The Game i The Godfather II (en) |
Dades | |
Gènere | masculí |
Ocupació | mobster i cap criminal |
Nacionalitat | Estats Units d'Amèrica i Itàlia |
Naixement | Sicília , 7 desembre 1891 |
Mort | 28 juliol 1955 |
Família | |
Família | Corleone family (en) |
Cònjuge | Carmela Corleone (en) |
Fills | Fredo Corleone (en) , Michael Corleone (mul) , Sonny Corleone (en) , Connie Corleone (en) i Tom Hagen (en) |
Altres | |
Equivalent | Vito Corleone (en) |
Vito Andolini, conegut popularment com a Vito Corleone, és un personatge fictici i un dels protagonistes de la novel·la El padrí de l'escriptor italoestadounidenc Mario Puzo. A més, el personatge ha aparegut al cinema en les dues primeres pel·lícules de la trilogia El padrí i en la sèrie de televisió The Godfather Saga, basades en l'obra literària de Puzo i dirigides pel productor i director cinematogràfic Francis Ford Coppola entre 1972 i 1977.[1]
Vito Corleone o Don Vito reflecteix la viva imatge de nombrosos personatges històrics de la màfia com Frank Costello.[2] Així mateix, representa el cap de la màfia siciliana radicada als Estats Units des de 1945 fins a 1954.
Al llarg de la trama, se'l representa com un personatge astut, adulador, divertit i cruel, així com un reeixit home de negocis. Alguns crítics de literatura el descriuen com:
« | Don Corleone és un gran líder, rude, home que situa l'amistat, la lleialtat, i la família al capdamunt de la llista de virtuts, que té un codi d'honor i vergonya, cosa que el fa menysprear el tràfic de drogues, i que valora la seva paraula mantenint-se en una antiga moralitat sexual.[3] | » |
A més, és considerat per alguns com l'encarnació del somni americà que amb el temps pateix una transformació i es converteix en justicier de les masses i vindicador dels valors familiars.[4]
Quan Puzo va publicar la novel·la el 1969 es va convertir en la seva obra mestra; de fet, el llibre va romandre 67 setmanes com supervendes als Estats Units i al llarg dels anys es van vendre aproximadament més de 21 milions de còpies.[5] Igualment, la primera pel·lícula de Coppola va obtenir guanys que van arribar als 150 milions de dòlars en el primer any de llançament, convertint-se en un dels films amb els ingressos més alts de la seva època.[4][6][7]
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades IMDB
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades McCarty1